Avui és gairebé mai

Cia. Els Carotes

Del 11 al 25 de gener de 2014

Dissabtes a les 22:30 hores.

Comèdia. Català. 60 minuts.

els-carotes_porta-4_teatre_carrusel

Sinopsi

Us proposem d’acompanyar a Hugo en el darrer dia de la seva vida. Un dia que, vés per on, està ple de sorpreses perquè quan truquem una porta, mai sabem qui hi pot haver al darrere.

Fitxa tècnica

Direcció: Paco Márquez

Intèrprets: Efrain Anglés, Raquel Cros, Montse Gil i Xavi Velázquez

Ajudant de direcció: Roger Simeon

Disseny d’escenografia: Maria Gelpí i els Carotes
Construcció d’escenografia: Xavier Jané
Disseny i construcció de màscares: Georgina Cuenca
Disseny d’il•luminació: Carlos Lucena
Tècnic de llums i so: Dani Badillo
Comunicació i disseny: Anna Gaitan

Coproduït per Els Carotes i Institut del Teatre

La jove companyia Els Carotes amb ganes de guanyar-se la vida fent teatre, neix fa relativament poc, uns mesos abans que s’acabi el món… és a dir el 2012… perquè si s’ha d’acabar el món, què hi perdem arriscant-nos a viure fent allò que ens agrada?
I des del primer moment els Carotes es prenen molt seriosament aquest ofici de Comediants, o Joglars…
Durant l’estiu assagen intensivament, creant la trama i els 13 personatges que acompanyen a Hugo. Escalfaments de dansa, tallers de màscara, de moviment, i una sala d’assaig plena de bancs i sants. Avui és gairebé mai s’acaba de coure el mes de gener quan arriba l’escenografia que ha donat forma a tots els espais circumscrits a l’hexàgon dibuixat durant el ritual inicial.
Finalment, el 15, 16 i 17 de Febrer es presenta Avui és gairebé mai com a Taller Final de Direcció i Dramatúrgia dins del programa Factoria IT al Teatre Estudi. Amb una acollida de públic gratament sorprenent… i no és perquè ho diguem nosaltres, sinó que ho diu la gent… la de veritat… el públic de veritat… el que no està comprat. I sobretot vam tenir una molt bona acollida per part d’amics, mestres i familiars.
Ens definim com una companyia amb vocació professional, que ofereix un espectacle de qualitat i amb moltes ganes de recórrer els teatres de Catalunya… un per un, no tots de cop, es clar.